Dimarts 4
OBJECTIUS DE LA SESSIÓ
Treballar amb controvèrsies com a recurs per vincular elements del currículum, problemàtiques globals i perspectives ètiques, des de l’aula de ciències i de tecnologia.
APORTACIONS INTERESSANTS I IDEES CLAU
El Jordi Domènech ens presenta la dimensió científica de la ciutadania: Scitizenship (=science+citizenship). Actualment ens trobem en un moment de canvis en la concepció política de la societat, la ciutadania ja no volem delegar-ho tot i en moltes decisions hi participen coneixements delegats de la ciència i la tecnologia.
Fins ara es parlava de comprendre i decidir com a consumidors/es i ara incorporem decidir com a comunitat i actuar. Què fan els ciutadans/es competents científicament? Comprendre, decidir i actuar.
Imatge de Jordi Domènech
Comprendre vol dir fer una lectura crítica del context, per decidir tenint en compte i generant valors, fent proves i plantejant-se arguments que entraran en conflicte amb altres arguments de la controvèrsia. Per finalment actuar localment tenint en compte la globalitat, tenint un rol actiu i participatiu. Cada marc ens presenta habilitats i oportunitats didàctiques diferents.
És molt interessant aprofitar notícies i la publicitat per treballar temes científics, ja que en qualsevol missatge hi ha un model científic i actualment hi ha molts temes que presenten controvèrsies. Cal ajudar i acompanyar l’alumnat en la investigació crítica de les fonts d’informació i sobre les pseudociències, i és important fer-ho a través dels seus canals (webs, blogs, twitter,…). Veiem l’exemple de les etiquetes dels productes alimentaris, que sovint mirem acríticament i treballar a partir d’elles ens pot donar moltes oportunitats.
Darrere les decisions i les explicacions i argumentacions sempre hi ha els valors, la concepció del món i de les relacions amb els altres. Una proposta metodològica és presentar un dilema, seguidament proposar una lectura per fer-ne debat en grup i finalment demanar a l’alumnat un petit assaig per a que escriguin i argumentin.
Quan fem treball per projectes o Aprenentatge i Servei (ApS) activem la dimensió d’actuar i interactuar amb les institucions i serveis propers. Donem als joves la oportunitat de conèixer els recursos de proximitat dels quals disposen com a ciutadania i la capacitat de saber com s’hi va, què s’hi fa, com funcionen, quins serveis els poden donar, etc, Com a docents és interessant aprofitar les propostes d’ApS existents, creats per institucions públiques perquè així connectem l’alumnat amb espais que podran utilitzar en un futur proper, preparant-los per enfrontar-s’hi.
Presentació de la sessió: SSI_Domenech
A la segona part la Digna Couso ens remarca la importància de diferenciar les controvèrsies científiques (que la ciència té amb ella mateixa sobre temes no consensuats o controvèrsies històriques) i les controvèrsies socio-científiques que son temes o qüestions socialment controvertides en l’actualitat o socialment vives.
La incertesa sobre temes complexos i dels quals hi ha resposta clara és el que genera controvèrsia, discrepàncies entre els diferents actors. Que porten diferents arguments i de diferent tipus, alguns fonamentats en dades i altres no.
Estructura de l’activitat sobre una controvèrsia socio-centífica:
- Contextualitzar la controvèrsia (problematització)
- Treballar continguts científics (comprensió)
- Treballar continguts relacionats (comprensió)
- Treballar la controvèrsia amb arguments i justificacions (decisió)
- Actuar/produir en conseqüència (actuació)
- Reflexió sobre l’activitat (reflexió)
Informació ampliada de la metodologia a la presentació de la sessió: SSI_Couso
És important treballar controvèrsies socio-científiques per educar en la convivència i la tolerànciaa les opinions diferents. Es treballen habilitats pel debat i l’escolta sense esperar que tothom opini igual, i per tant preparen per la diversitat. Cal que impulsem a debatre i donem eines per l’argumentació a l’alumnat tenint en compte les dificultats i les oportunitats de les dinàmiques del debat. D’aquesta manera es treballa també la competència ciutadana.
Serà significatiu pels joves i activarà l’argumentació i el debat el que connecti amb l’opinió que ja tenen a l’inici o amb els seus valors. I el mateix passa amb els docents, per això es recomana començar per una controvèrsia que ens cridi personalment, però sobre la qual no tinguem una opinió molt clara i polaritzada que ens posicioni des de l’inici. Tot i així es pot donar l’opinió com a docent i pot ser honesta sense posicionament. Cal prèvia preparació i documentació sobre el tema a treballar.
Les controvèrsies proposades amb petits grups per treballar a l’aula han estat:
- Creus que s’han de matar els porcs senglars de Collserola?
(que permet treballar temes com la xarxa tròfica, impactes antròpics, control de poblacions, hàbitats, equilibri ecològic…)
- Dopatge
(valors de l’esport, química de les substàncies, efectes en el cos humà, economia, igualtat d’oportunitats, dieta saludable…)
- Creieu que està bé l’ús de compreses i tampons per la menstruació femenina?
(càlculs i estadístiques del consum i residus generats, producció dels plàstics i impactes ambientals, químics i toxicologia, cicle menstrual, problemes de salut hormonal, percepció social de la menstruació, mites i tabús de la menstruació, alternatives d’ús, pressió estètica i gènere,…)
En la posada en comú dels principals problemes o dificultats de disseny amb que s’han trobat els grups, s’han citat:
- Focalitzar, concretar els subtemes a tractar
- Escollir i consensuar el tema/contingut
- Quin temps li podríem dedicar a l’aula, quantes sessions
- Fonts d’informació, identificar quines son fiables
- El format a l’aula, les dinàmiques
- Com ensenyar a argumentar
- Com generar debat sense que s’allunyi molt del tema
CONCLUSIONS
- Les controvèrsies científiques són una eina per integrar l’ensenyament de la competència científica amb la competència ciutadana i vincular-les.
- És interessant ensenyar ciències vinculades a les problemàtiques socials contemporànies, per tal que l’alumat percebi l’interès de saber i estudiar ciències. Dona sentit al coneixement científic i és motivador a l’aula.
- La ciència i la tecnologia han de servir per COMPRENDRE el món, però a més, donar eines per DECIDIR com a individu i comunitat i per ACTUAR i interactuar en ell.
- Cal diferenciar entre les controvèrsies científiques i les controvèrsies socio-científiques, per tractar aquestes cal informació científica per prendre una decisió a nivell social perquè afecta la societat. Son, per tant, les que ens interessa treballar per fer educació per la ciutadania i la justícia global.
RECURSOS COMPARTITS
- Idees i recursos per a l’ensenyament de ciències: https://blogcienciesnaturals.wordpress.com/
- Recursos per l’educació i l’ensenyament de les ciències: https://jordidomenechportfolio.wordpress.com/
- Marc polivalent per treballar controvèrsies socio-científiques a l’aula: https://sites.google.com/site/cscframe/home
- Ciències per a qüestionar i canviar el món. Pensar, comprendre, decidir. https://cienciaicontroversia.wordpress.com/
- Recursos educatius per a les classes de ciències: http://www.engagingscience.eu/es/
- Revista del professorat de Ciències. Monogràfic sobre Aprenentatge Basat en Projectes en àmbits STEM
METODOLOGIA DE LA SESSIÓ
- A la primera part el Jordi Domènech amb el suport d’una presentació ens ha explicat el sentit de treballar a través de les controvèrsies científiques.
- La sessió acaba plantejant dubtes i debatent-los.
- A la segona part la Digna Couso ha exposat la metodologia per treballar controvèrsies socio-científiques a l’aula.
- En petits grups elaboren tres propostes d’activitat per treballar una controvèrsia socio-científica en diferents nivells de secundària.
Professorat:
– Jordi Domenech, professor a l’INS Marta Estrada de Granollers, on fa de Coordinador Pedagògic. També és assessor i formador al Departament d’Ensenyament i Professor Associat al Departament de Didàctica de les Matemàtiques i les Ciències Experimentals a la UAB. Editor del blog Pupitrelandia
– Digna Couso, Directora del CRECIM -Centre de Recerca per a l’Educació Científica i Matemàtica, i professora agregada a la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. Investigadora principal del grup de recerca TIREC – Tecnologia Informàtica i Recerca sobre l’Educació Científica.