Dijous 4 de Juliol – Digna Couso

Objectius de la sessió a càrrec de Digna Couso

  • Reflexionar sobre com abordar els projectes STEM des d’una mirada de valors vinculats a la justícia global.

Aportacions interessants i idees clau

En la primera part ens parla de Què, perquè i com treballem les àrees STEM amb valor i valors. Destaca la necessitat d’incorporar una major diversitat en general (ètnica, cultural i socio-econòmica) i de gènere en particular als estudis i món laboral STEM, per tal de millorar la qualitat de les ciències i l’enginyeria. I defensa les STEM com a bé cultural amb dret a ser gaudit per tothom, i com a àmbit en el qual participar activament com a ciutadà. En la segona part es fan treballs en petits grups per a la creació / adaptació de projectes STEM amb valors i valors.

 

 

Necessitem ALTRES professionals STEM

  • Tenim un problema de manca de diversitat en general (ètnica, cultural i socio-econòmica) i de gènere en particular als estudis i món laboral STEM

–Les dones, així com certes minories, no estan equitativament representades a STEM

  • En el cas de dones, ni en ciència (39% aquí) ni en enginyeria (40% en China vs 24% USA o 17% EU)
  • Problema de jerarquia (gràfic de tisora) i qualitat

–La presencia de les dones/homes està molt polaritzada per àmbits

–No hi ha prou diversitat ètnica/cultural en els professionals STEM

–La diversitat de professionales STEM (dones, minories) és necessària per a la qualitat de la I+D

Necessitem vinculació no professional amb STEM

  • Tenim un problema d’alfabetització i ciutadana en l’àmbit STEM

–Creixement de les pseudociències, posicionaments a-científics, tecnofobia, manca de participació a la ciència (RRI), …

L’alfabetizació / competència STEM és necessària per a convertir-se en un ciutadà realitzat, productiu e informat(Zollman 2015)

  • STEM com a bé cultural amb dret a ser gaudit per tothom
  • STEM com a possibilitat laboral (ascensor social, resiliència laboral,…)
  • STEM com a ámbit en el que participar activament com a ciutadà

Factors per posicionar-se a STEM: Interès

  • L’interès declarat per la ciència és alt (Eurobarometer, ROSE, PISA attitudes, ASPIRES, …)
  • L’interès per les assignatures de ciències no és especialment dolent (excepte per FQ!!)
  • Hi ha una enorme influència del gènere respecte l’interès (ROSE project, PISA attitudes,…)
  • Temes quotidians, de salut, de medi ambient, beneficis socials, etc resulten més interessants per nenes que per nensTecnologia per se, perill, intriga, risc i repte resulten més interessants per nois que per noies

Factors per posicionar-se a STEM: Identitat

  • La identitat associada a STEM és un “home blanc, de classe mitjana, extremadament brillant”
  • La identitat de gènere es desenvolupa molt d’hora i ho fa ja en un context estereotipat

–Les nenes als 5-6 anys ja associen l’adjectiu “molt molt llest” + a nois que noies (Lian et al 2017

–Entre els 8 i 12 ja pensen en professions en termes de “feines de noies” i “feines de nois”, i s’identifiquen com “de ciències / números” o el contrari.

–Els universitaris associeu més l’adjectiu “brillant” als vostres docents homes blancs EN TOTES LES DISCIPLINES (+ info en http://benschmidt.org, bassat en anàlisis a RateMyProfessor.com, +14 milions de comentaris espontanis positius)

Factors per posicionar-se a STEM: Aspiracions

  • Les aspiracions tenen un impacte gran: no aspirem a allò que ens interessa, sinó que ens interessa també perquè hi aspirem
  • Les aspiracions es formen abans dels 10 anys i es mantenen estables en la franja 10-14.
  • Principal influència: capital “científic” familiar

Factors per posicionar-se a  STEM: Percepció d’autocapacitat

  • La percepció d’autoeficàcia és la creença en les pròpies capacitats per executar les accions necessàries (Bandura, 1995).
  • Les noies i els nois es desavantatge social tenen una percepció de capacitat més baixa (en particular per matemàtiques) independentment dels resultats acadèmics
  • Les noies mostren taxes altes d’ansietat matemàtica

Gènere /equitat i STEM: a l’escola, on som?

  • La recerca troba importants e inconscients biaixos de gènere i manca d’equitat al professorat

–En general

–En l’àmbit STEM en particular

  • L’ensenyament tradicional afavoreix / està adaptat als “estudiants privilegiats
  • La percepció de capacitat que els docents tenen dels seus estudiants afecta la capacitat dels estudiants (efecte pigmalió)

Principals problemes detectats…

  • Biaixos de gènere inconscients:
    Ús de llenguatge sexista, gestió del discurs, ús espais, permissivitat /accés a l’ús l’equipament, selecció de continguts, i particularment al feedback o avaluació (Scantlebury 2009)
    No afecta tant a les qualificacions com al motiu pel qual es justifiquen: noies treballadores vs nois brillants (Liu 2006)
  • Les noies i els estudiants en desavantatge social són més sensibles al “mal ensenyament” i efecte pigmalió
    Manca de contextualització. Manca de rellevància social.
    Clima escolar competitiu: afavorir rapidesa, encert, …
    Manca de connexió conceptual (manca de narrativa)
  • En el nostre context, feminització de la professió de mestre i formació deficient en STEM
    Mestres amb “horror matematica”, tecnofobia, aversió als invertebrats, associar STEM al mon geek (rarets)…

Què és l’educació STEM?

  • Nous recursos
    Introduir noves tecnologies (creatives, high-tech, low cost) a l’educació: impressores 3D, plaques base, robots, …
  • Nous objectius
    Orientar l’acció a la creació o disseny d’objectes (amb tecnologies),  resolució de problemes de forma integrada, …
  • Noves metodologies
    Treballar cooperativament, per projectes, ABP, APS, … (canvi en les demandes i activitat aula)
  • Nous continguts específics o transversals
    Introduir el pensament computacional (programació i robòtica) i el desing thinking
    Potenciar les 4Cs: Creativitat, Comunicació, pensament Crític, Cooperació …
  • Noves competències
    Desenvolupar la pràctica o forma de pensar, fer i parlar de l’enginyeria, de la ciència, de la matemàtica en context.

Desmitificant l’educació STEM

MITE 1: Les activitats i projectes STEM treballen cada d’una d’aquestes disciplines de forma integrada.
MITE 2: Per ser una bona activitat STEM ha d’involucrar tecnologies creatives sofisticades
MITE 3: Només es pot treballar STEM fent projectes
MITE 4: Si és STEM és nou e innovador, i per tant, motivador per a tots
MITE 5: La A d’STEAM és molt més que art!! (humanitats, socials,…)
MITE 6: STEM implica construir alguna cosa (??)

Que tenen en comú les bones activiats/projectes STEM?

  • Contextualizats per posar en valor el coneixement (continguts importants per la vida)
  • Involucrants (problematzats, autèntics,…)
  • Orientats a l’acció: creació, disseny, solucions,…
  • Potents com entorn d’aprenentatge: Lúdics (gamificació), professionalitzadors (fer d’aprenent, simular,…)
  • Cooperatius i comunitaris: participació, autonomia, …
  • Empoderadors, capacitants i inclusius (es pot, i tothom pot algo)
  • Despenalitzadors de l’errada i Metacognitius (promoció de la reflexió i l’autoregulació)
  • Que promoguin emocions positives