En aquesta sessió hem tingut moltes novetats. La primera un membre nou de l’equip, el Miquel que treballa amb la Núria i ha decidit venir a veure que fem.

També hem tingut novetats per l’escola d’estiu. La més important és la seu on es farà, que serà l’aula ambiental Bosc Turull. També es va parlar, en la línia EduglobalSTEM, de muntar un servei de canguratge o uns tallers científics per part d’e(x)plorium perquè el professorat que vulgui venir al curs pugui conciliar la seva vida familiar i els seus fills tinguin una experiència STEM d’estiu.

També vam parlar del que estem treballant en aquest moment per part dels subgrups de treball i que mostrarem el dilluns de l’Escola d’estiu:

  • Activitat d’electrodomèstics i gènere: afegir eines per comprovar si es produeixen els mateixos biaixos que els electrodomèstics de la cuina.
  • Mirada de justícia global a una activitat de dieta alimentària d’en Jordi Domènech + hakunapatata del betacamp18
  • Autòpsia de l’últim mòbil que funciona al món (elements en perill d’extinció, economia circular,…). + aprotacions del Quique.
  • Vídeo Mapping de micromasclismes.

Després de la sessió vam pensar que ens calen dues coses:

  • Una eina de validació d’activitats que portin el segell EduGlobalSTEM (potser de cara a crear-la durant el proper curs)
  • Un disseny de logo del grup. (caldria fer un concurs per tenir-lo fet per l’escola d’estiu)

Xerrada taller: “Sobre avaluació docent i transferència de coneixement”

La Marisa Hernández ens va fer reflexionar sobre la importància d’avaluar la nostra tasca docent i de comunicar-ho de manera que resulti útil tant per la comunitat educativa com per avaluar la nostra pròpia tasca docent.

Llicenciada en Física i Doctorada en Didàctica de les Ciències. Post-Doc al CRECIM, professora de ciències de secundària i actualment professora lectora a la UAB. El seu objectiu al CRECIM i com a professora a la UAB és disminuir la bretxa entre la recerca universitària i la pràctica educativa.

Durant la sessió es van intercanviar idees / reflexions / experiències sobre:

  • Per què necessitem innovar? Quines són les principals raons o motors que ens mouen a fer-ho?
  • Considerem una innovació educativa millor que una tradició educativa? En quin sentit? Per què?
  • I com valorem les innovacions? Les jutgem (opinem sobre elles)? Les avaluem? Les fonamentem en resultats de recerca?
  • Hi ha vida després d’innovar i avaluar les propostes innovadores? Contribuïm / aportem a la comunitat d’educadors STEM, prenent part en activitats considerades “acadèmiques”, com escriure articles i tractar de publicar-los.

Ara mateix existeix un cert mercadeig de les escoles amb l’etiqueta d’innovació per tal de captar alumnes. D’altra banda, també hi ha moltes crítiques negatives ja que creuen que hi ha un rerefons d’interessos econòmics. Per imposició curricular. Perquè ens apuntem al carro de les evidències de recerca. Necessitats o demandes socials. Aquest és el que defineix més als objectius del grup.

Escola Vella i Escola Nova: arrogància fòssil i arrogància tsunami.

Article Aprendizaje de las ciencias basado en proyectos: del contexto a la acción de Neus Sanmartí i Conchita Márquez (2017) a Ápice. Revista de Educación Científica.

Com a grup ens calen uns bons principis i intencions. Com ens avaluem? Com avaluem allò que fem a les nostres classes?

https://padlet.com/marisa_herro/urjdko4letay

Cal defugir de quantificar-ho tot i de recerques comparatives ja que hi ha moltes variables que no es poden controlar.

Aportacions del públic:

  • Roger: Què volem ensenyar i com ho aprenen els alumnes. Això ens determinarà el com ensenyem.
  • Àngel: Les emocions també influeixen en l’aprenentatge dels alumnes.
  • Albert: Qualsevol activitat evolucionarà diferent depenent del context, tant per les característiques de l’alumnes, com del professorat.

Els professors jutgen el seu èxit d’un nou curs o innovació amb la impressió de quant han après els alumnes o com de satisfets apareixen. Lillian McDermott (2001).

  • Han après els alumnes? Què?
  • He aprofitat les oportunitats d’aprenentatge generades a classe per tractar altres continguts rellevants per l’alfabetització STEM?
  • Ha estat pràctic el que he fet i el que he utilitzat per fer allò que esperava fer/que els alumnes fessin?
  • He abordat els continguts més rellevants i de la manera més consistent amb la ciència i amb la seva didàctica?
  • Els alumnes han trobat útil i/o interessant el context / la metodologia? Què del que s’ha fet? Per què?
  • Altres professors experimentadors dels materials els han trobat útils / pràctics en el seu context?

Com a docents de ciències, avaluem la nostra pràctica? Marisa Hernández (2018). Revista Ciències, 36.

  • Validesa: grau de consistència entre allò que dissenyes i allò que vols aconseguir.

Instruments d’avaluació:

Instrument d’avaluació:

    • Criteri de practicitat / utilitat (article de la Marisa)
  • Eficàcia: hem assolit allò que ens proposàvem?
    • Nivell I: grau de consistència entre el que es planifica fer i el que després es fa durant una intervenció d’aula.
    • Nivell II: grau de consistència entre els resultats de la intervenció i els objectius que s’esperaven aconseguir.

Instrument d’avaluació:

Compartim les nostres experiències

  • Un blog és una bona forma de compartir les nostres experiències. És una forma immediata d’arribar a altres docents.
  • Peer-review.

Per què publicar el que fem en format article?

  • Perquè és una manera d’analitzar les activitats.
  • Perquè plantejar-se escriure’l mentre es dissenya ajuda a dissenyar-la millor i consultar experiències anteriors.
  • Perquè formem part d’una comunitat que practica, investiga i comunica.

Estructura d’un article. El procés de redacció no és lineal.

On publicar?

Per on començar?

  • Mirar diverses revistes de l’idioma i abast (Scope, accés obert, IF).
  • Llegir articles d’aquella revista buscant afinitats.
  • Començar a escriure, seguint la guia d’estil o orientacions de la revista escollida.
  • Fer diverses revisions de l’article i demanar col·laboració externa.
  • Enviar a la revista (procés sovint feixuc).
  • Esperar resposta de la revista.
  • Un cop publicat, difondre la publicació per mitjà de blogs, xarxes socials, etc.

Si voleu veure el video senser de la sessió podeu fer click al següent link